Els testimonis de les penyes del Valencia CF de Catarroja i Utiel que s'han vist afectades per la DANA
La Penya valencianista Masclet Blanc i Negre i la Penya valencianista d'Utiel, protagonistes en L’Informatiu de VCF Ràdio
Vore a Carlos Soler assentat en l'elit lluint l'escut del Valencia CF és molt gratificant per a tots els tècnics que l'han dirigit en l'Acadèmia VCF des que va entrar amb només set anys, en 2004, a jugar amb el Prebenjamín A. Després de signar la seua renovació amb el club fins a 2023, VCF MEDIA ha repassat amb una representació dels seus tècnics records i anècdotes de la seua etapa formativa, categories en les quals brillava, sempre tocant de peus a terra, sense perdre la seua humilitat ni el seu somriure que tant li caracteritza.
Raúl va ser el primer entrenador de Carlos Soler en l'Acadèmia del Valencia CF, en el Prebenjamín, i “ja marcava la diferència. En aquella època era un davanter pur i quan anàvem a jugar tornejos, tots els equips de Primera Divisió li coneixien i ja et preguntaven per ell”. Eixa temporada va marcar 100 gols, rebia la pilota, regatejava als rivals, xutava i marcava. “Era un jugador increïble, molt aplicat i sempre li acompanyava un somriure. Eixe any guanyem tots els partits amb l'equip i també quan féiem una selecció de prebenjamín”, recorda el seu tècnic en el Prebenjamín ‘A’.
Han passat prou anys des que es va enfundar per primera vegada la camiseta blanc-i-negra, la seua posició en el terreny de joc ha canviat, però com reconeix Raúl, “és un futbolista molt complidor i en qualsevol posició compleix sempre amb una nota de 8 per a dalt. Com veiem, Carlos té molta arribada i quan rep la pilota prop de l'àrea marca la diferència. Sempre sap molt bé el que ha de fer”.
Va ser l'entrenador en segon any de benjamí i recorda que “era un xiquet amb moltíssima il·lusió i dedicació per a aconseguir el que per a ell era un somni, que era arribar a ser futbolista professional, més encara en l'equip del qual és seguidor. En aquell moment jugava en qualsevol posició del centre del camp cap avant, era molt bon regateador, tenia molt bon tir, es desmarcava molt, buscava la pilota, molt veloç i potent. Estava sempre molt atent a tot, absorbia tot el que podia”.
Encara que en aquella època, l'elit encara quedava lluny, la seua il·lusió anava a portar-li a ella, com reconeix Xavi Tamarit: “Destacaria la il·lusió que se li veia i el que envolta la il·lusió per aconseguir alguna cosa: l'esforç, l'obstinació, la constància, l'atenció, la perseverança, i també destacaria el seu context, la seua família. És una altra de les coses que va fer a Carlos ser com és, humil, amb eixa capacitat d'aprenentatge i ser bon xic, molt centrat en el que vol”.
Una de les anècdotes que recorda, i alhora, una mostra de la seua capacitat de lideratge, va arribar en els instants previs d'un partit davant el Villarreal CF, quan es va acostar a mi i em va comentar: “li pegaré directe a porta en el servei d'inici, faré gol. I res més xiular, va disparar des del mig del camp i va marcar. Confiava molt en ell. Els companys, quan Carlos estava en el camp, notaven que creien més en la victòria o en el que es volia aconseguir”.
Com a tècnic ajudant del ‘Flaco’ Pellegrino, Xavi ja s'ha enfrontat diverses vegades a ell. “Vore-li en el primer equip suposa una gran alegria, a més, Carlos Soler marcarà una època al Valencia CF i serà important en la història del club, sent un xic valencià, format en l'Acadèmia, que a més té un marge de millora molt gran”.
Va dirigir a Carles dos temporades en la seua etapa aleví, encara quedaven molts escalons per a arribar al món professional, però com reconeix Titín, “es veia que, si tot seguia pel seu llit, podia arribar a l'elit, igual que diversos companys d'equip com a Lato, Jaume Grau, Pedro Xirivella, Javi Jiménez…”. En què destacava en aquella època? Titín ho té clar: “Era el millor jugador d'Espanya, tenia un talent descomunal, un colp de pilota exquisit, ràpid amb la pilota. I tenia un colp a pilota parada meravellosa. Era molt creatiu, tenia un joc associatiu molt bo i li agradava participar en el joc”.
En la XIV Edició del Torneig Internacional Aleví de Futbol 7 disputat per Nadal a Arona, tot i no arribar a la final, Carlos era el capità del Valencia CF i va ser triat millor jugador del torneig. Des d'aleshores ha crescut a tots els nivells, però “no ha canviat la seua personalitat i continua sent molt humil. Carlos sempre ha tingut un cap molt moblat i ha tingut un entorn molt bo que tenia les coses clares”.
Són moltes les anècdotes viscudes junts, algunes, com recorda Titín que mai oblidarà: “Encara que li déiem ‘xinés’, a vegades li deia de manera afectuosa que era ‘les dos menys deu’ perquè caminava amb les dues cames una mica obertes. M'alegre moltíssim de veure tot el que ha aconseguit”.
En la seua etapa Infantil, va ser Nico Estévez un dels entrenadors del migcampista. “Em recorde quan va arribar al prebenjamín i el seu pas per Futbol 7 en aquells dies, que jugava més com a extrem dreta i davanter. Quan ho vaig tindre en l'Infantil A, Carlos venia de jugar com a davanter, però en tindre molts més registres com a jugador vaig pensar que podríem utilitzar-ho com a fals nou per a donar-nos superioritat per dins en vindre ell a rebre entre línies. Després va anar retardant la seua posició a la de mitja punta i Rubén Mora va ser qui ho va posar com a mitjà centre en el Juvenil B. Pense que totes eixes experiències li han servit per a ser un jugador amb capacitat per a adaptar-se a jugar per dins i per fora”, reconeix Nico.
“Sempre ha sigut una persona educada, bon company, rialler, li agradava gastar bromes. Com a jugador el seu desenvolupament passa per diferents etapes que ho han portat a ser el jugador que ara és. Sempre ha sigut un jugador ofensivament complet, amb gran visió de joc, gran finalitzador i una gran capacitat d'assistir. Defensivament un jugador que sempre s'ha esforçat i que amb els anys i diferents entrenadors que ha tingut ha anat millorant molt, com es posiciona, les ajudes que fa, la capacitat d'anticipar accions que té”, assenyala Nico, “s'ha convertit en un jugador més versàtil, ja que la seua capacitat d'entendre el joc li possibilita jugar en diferents posicions”.
Per a Nico Estévez, “Carlos sempre ha destacat per la seua habilitat tècnica i intel·ligència, és un jugador molt elegant tècnicament, capaç d'executar accions tècniques a un alt nivell i un gran colp de pilota. A més, la seua intel·ligència li permetia, sent més quin que els seus rivals, ja que el seu desenvolupament físic va ser més lent que el d'altres xics de la seua edat, jugar a gran nivell sense ser això un problema, és més pense que l'ajude a desenvolupar el seu enteniment del joc encara més”.
Vore ara assentat en l'elit, per a Nico “és un gran orgull i felicitat, hem vist la seua evolució dins i fora del camp, els bons i mals moments pels quals ha passat, com els ha superats, crec que és un gran exemple per a tots els xics que estan en l'Acadèmia, ja que el seu camí no va ser fàcil i la seua perseverança, dedicació i paciència, a més de les seues qualitats, li han portat on hui està”.
Primer va entrenar a Carlos en la selecció valenciana aleví, ja en l'Acadèmia VCF en categoria cadet, període en el qual el futbolista va viure una experiència diferent al que estava acostumat pel seu físic. “Va patir molt en el seu primer any com a cadet, a l'equip van arribar altres davanters com Rafa Mir o Toni Martínez i comencem a retardar-li la posició, la qual cosa li va permetre intervindre més en el joc associatiu”, recorda ‘Taja’.
Un dels aspectes del joc en el qual destacava era en les accions d'estratègia: “En cada acció a pilota parada, la pilota portava música dins de l'àrea. Quan ens xiulaven una falta lateral, frontal o un córner podies estar tranquil tenint-la ell. Era molt exquisit. En la seua etapa aleví era habitual que quan ens assenyalaven una falta en la frontal, si no estava en el camp, eixir, llançar-la i marcar-la, com si fóra handbol. Té un guant al peu”.
Per a ‘Taja’, vore'l ara en el primer equip “és gratificant, un jugador referent i un camaleó perquè pot jugar per les bandes i pel centre. Dara molt més quan estiga assentat. No per a fins que aconsegueix les coses”.
El va entrenar en una selecció de benjamins abans de dirigir a Carlos en el seu primer any com a Juvenil, etapa en la qual va confirmar la seua projecció assumint el rol de ‘8’ distribuint el joc de l'equip. “Tècnicament ja era un jugador superdotat i el colpeig de pilota que té és espectacular”, afirma Rubén, “és molt competitiu i decisiu en quasi totes les accions que fa”.
Per què va canviar de posició? “Es va ajuntar una lesió (Javi Pérez de Lucía) i véiem en Carlos que tenia arribada a l'àrea, s'incorporava molt bé des de segona línia i el colp amb la pilota era boníssim. De 40 passes que feia, 39 eren bons. Dominava el joc i com a migcampista véiem a un Baraja salvant les distàncies. I va eixir bé. Intervenia en quasi totes les accions del partit i el feia bé”.
Fora del camp, Rubén destaca “el seu somriure i humilitat. Sent el millor sempre no tenia eixides de to, continua sent el mateix. Com a tècnic formador, que un xiquet entre en l'Acadèmia amb set anys i arribe a ser important en el primer equip és increïble i d'una gran satisfacció. És un jugador que mestressa i respecta al club, a les persones que té al voltant, top també com a persona. D'ací a poc serà un jugador de selecció espanyola”.
Tot i la rivalitat amb els altres clubs, Rubén Mora recorda un partit jugat a Borriana: “Va ser titular i quan ho canviem, la gent es va alçar dels seus seients i li va aplaudir de l'espectacle que havia donat. Era un geni”. Fa dos anys, ja com a jugador del primer equip, se li va proposar a Carlos Soler i a Lato anar a donar-li una sorpresa a un xiquet que va patir un aneurisma cerebral sense que es fera públic i no van dubtar a acudir. Són detalls que li fan més gran encara del que ja és en el camp”.
“Record que tenia unes condicions excepcionals amb la pilota, tant en el colp per a la passada i altra, però li faltava millorar en el treball defensiu”, recorda Baraja, que va entrenar a Carlos en el juvenil, destacant que “el millor que tenia era la seua mentalitat i molt intel·ligent per a ser aleshores juvenil de segon any, perquè entenia el joc i aprenia ràpid”.
Per a l'actual entrenador del CD Tenerife, vore'l assentat en el primer equip del Valencia CF “suposa una gran alegria perquè li ho ha treballat molt i el futbol professional no et regala res”.
Una anècdota? Afirma Baraja que fa dos pretemporades, en l'estiu de 2018, “li vaig enviar un missatge dient-li que per què no s'atrevia a agafar el dorsal ‘8’, que per a un migcampista és fetitxe… I es va atrevir!”.
Últimes notícies Ver todas
Protagonista en VCF Radio
El Camp de Mestalla va ser un gran exemple i un punt de referència per a la recollida d'aliments i productes de primera necessitat
L’exfutbolista del Valencia CF, protagonista en L’Informatiu de VCF Ràdio
Partners Oficials